Cerro San Juan

Mapa:

[+]

Fotos:

[1]
[2]
[3]
[4]
[5]
[6]
[7]

GPS:
· Trajectòria ascens.
· Trajectòria descens.

L’objectiu era fer el cim del Sistema Ibèric, el Pico de San Miguel, però al final de l’hivern ens varem trobar per aquests indrets amb l’excursió més dura, climatològicament, de tota la temporada.

Alçada: 2275 m.

Des de: Aparcament de la Fuente del Chorro.

Alçada d'inici: 1570 m

Situació: Sistema Ibèric, Saragossa.

Condicions: Hivern, molt vent i boira.   Data: 18/03/2008

Ascens: 3,98 Km. Descens: 3,75 Km.

Desnivell d'ascens: +690 m.   Desnivell descens: -696 m.

Temps d'ascens: 2 h 15 min.   Temps descens: 1 h 30 min.

Accés: Agafem la A-2 fins a Bujaraloz on agafem l'autopista AP-2 (4 € ) fins Saragossa. Seguim les indicacions per anar cap a Logroño/Soria N-122. Seguim la N-122 fins a Tarazona. Agafem cap a Santa Cruz de Moncayo per la CP-10 i passat Santa Cruz seguim per la CV-608 cap a San Martín, al final del poble seguim els indicadors cap al Santuari de N.S. del Moncayo. La carretera va donat voltes i agafant alçada. Anem creuant un GR i podem deixar el cotxe en qualsevol dels aparcaments. Nosaltres varem pujar fins on comença la pista més estreta a 10 minuts del santuari.


Mostra un mapa més gran

Ruta:
Des de l’aparcament seguim la pista fins arribar al Santuario de Nuestra Señora del Moncayo, darrera hi ha una font on comença el camí a l’esquerra, marcat en tot moment amb  marques de PR. El camí va agafant alçada fent ziga-zaga pel bosc [1]. A la cota 1.700 comencem a trobar una mica de neu [2]. Deixem el bosc, el vent comença a fer presencia. Seguim fent ziga-zaga fins arribar al Circo de San Miguel, també anomenat El Cucharón [3]. Fem un glop d’aigua protegint-nos del vent darrera uns rocs. Veiem els núvols enganxats al cim però tenim l’esperança que escampin durant la pujada.  Un possible ascens és seguir recte i pujar directament per les canals de El Cucharón, però no veiem massa neu i preferim fer temps per la ruta normal. Així doncs girem a  l’esquerra seguint les estaques de fusta amb marques grogues i blanques. El camí és còmode però les fortes ràfegues de vent dificulten el pas. Cada metre que ascendim suposa ficar-nos més endins dels núvols enganxats al cim [4]. Arribem a un cartell on indica el perill de continuar el camí amb neu dura. Seguim uns metres i trobem plaques de neu dura i gel, ens posem el grampons i tirem recte sense seguir el camí, tot és blanc, el cel i el terra, només algunes roques grisenques destaquen. Anem rumiant de girar cua. Al poc arribem al Cerro San Juan, ja no podem veure ni les nostres botes [5]. Deixem el Pico San Miguel per un altre dia. Hem faig una auto-foto [6] i sense donar temps a desorientar-nos tornem pel mateix camí seguint el que ens marca el GPS, ja que no veiem res, al poc  trobem de nou el camí a prop del cartell de perill. Ens trobem un noi basc que puja i al poc torna a baixar. El descens des de aquí és ràpid fins al Santuari on fem un café amb el nou amic. Ja tenim una excusa per tornar per aquests indrets [7].

Informació:
· Penyaarras.
· Montaña y senderismo.

Dificultat: F

MIDE:

Inici -> Muntanyisme

Free counter and web stats