Segurament la meva primera excursió, i la que ara recordo amb més afecte. "El dia de la tortilla" sortíem  des del pati de l’Escola Mestre Morera i anàvem fins al replà del "Pico Asland", que és el nom que tenia per a nosaltres. El profe, Don Manuel, (el meu pare) sortia endavant i els més de quaranta  alumnes que omplíem l'aula, el seguíem en filera.  Em sembla que han canviat molt les coses, que professor s’atreveix ara, a sortir a la muntanya amb 40 nens? Impensable.
Ara penso que pot ser per aquells anys viscuts al "Maestro Morera" on cada estona de pati, dia rere dia, era  córrer per la muntanya, saltar barrancs, pujar pels arbres... el estar lliures, es la raó per que hagi sorgit aquesta passió que tinc per la muntanya . 

Alçada: 273 m.

Des de: Mestre Morera.

Alçada d'inici: 128 m.

Situació: Collserola, Barcelona.

Condicions: tardor, sol.   Data: 11/10/2008.

Ascens: 4,40 Km.   Descens: 4,59 Km.

Desnivell d'ascens: +292 m.    Desnivell descens: -142 m +172m.

Temps d'ascens: 1 h 00 min.  Temps descens: 1 h 15 min.

Accés:
Des de el carrer Perafita s/n de La Ciutat Meridiana.

Mostra un mapa més gran

Ruta:
Surto del final del Carrer Perafita a la dreta del Col·legi [1], segueixo el carrer avall fins al Poliesportiu, passo una llar d’infants i comença una pista forestal [2] que segueixo fins a un pal indicador, agafo la pista a l’esquera en suau pujada. Creu un bosc molt net i arribo al mirador de l’estel. Ara tinc el problema  de per on creuar l’autopista. Recordo que pel polígon industrial hi ha pas, però decideixo anar aprovar per una altra banda. Segueixo les escales noves (calen escales aquí?) avall i on comencen unes barraques d’uns horts giro al dreta seguint el rastre d’ovelles. Molts dies al passar per l’autopista veig un ramat d’ovelles que pasturen a dreta i esquerra de l’autopista... han de passar per enlloc...i efectivament amagat a la dreta hi ha un túnel. A aquestes hores del matí es recomanable la frontal, el túnel és prou llarg per treure-la de la motxilla. Un cop passat el túnel, força net, pujo al costat d’una bòbila per anar a creuar la carretera N-150. Segueixo pel marge de la carretera uns metres i m’enfilo per la primera pista que surt [3]. Des de aquí només cal seguir cap al cim. Al final de la pista agafo un corriol a l’esquerra per enfilar-me intentant seguir l’aresta sud. Hi ha un pas per superar una roca i la resta és seguir el corriol fins al cim. A dalt de tot la vista es magnifica 360º, la senyera que es veia a l’entrar a Barcelona ara està tombada indicant el camí de baixada [4].  La baixada per aquesta banda és més entretinguda, seguint l’aresta pel fil, pot ser amb passos de III grau [5]. Al final hi ha una caseta de guaita [6], es fa estrany estar per sobre i a la vegada tan a prop.  Al final de l’aresta [7] giro a l’esquerra per anar a veure com estan les vies d’escalada de la paret [8]. Ressegueixo el peu i veig algun parabolt nou i lluent. Al final de la paret segueixo recte per visitar  la boca de la cova. Finalment giro a la dreta per anar a buscar el camí de pujada, que segueixo passant pel dipòsit del Turó dels Quatre Pins i seguint recte cap al pas sota l’autopista. Un cop pujades de nou les escales de fusta agafo la pista de l’esquerra fins arribar de nou al Col·legi Mestre Morera.

Informació:
· Mapa Alpina Collserola 1:25.000.
· CEIP Mestre Morera.
· Rutas Madteam.
· Hablar sin saber.
· Cròniques Rocsandpics.
· Aemuntanya.

Dificultat: PD

MIDE: