Via: Canal Central.

Dificultat: AD (III).

Alçada: 2747 m.

Des de: Prat de Pierró.

Alçada d'inici: 1650 m.

Situació: Pirineus, Lleida.

Condicions: estiu.   Data: 09/07/2004.

Ascens: 5,12  Km.   Descens: 5,12 Km.

Desnivell d'ascens: +1097 m.   Desnivell descens: -1097 m.

Temps d'ascens: 6 h 00 min.   Temps descens: 4 h 15 min.

Equipament: sense.

Material necessari: Corda 50 m, 2 cintes pels ràpels, un friend del 2,5.

Accés: Por la A-2 Dirección Lleida agafem la sortida a Balaguer, seguim la C-53 fins Balaguer i agafem C-13 fins arribar a Espot. Al final del poble seguint la carretera fins al aparcament a l'entrada del parc, on deixem el cotxe.

Mostra un mapa més gran

Aproximació: Des de el final de l'aparcament hi ha un camí adaptat per cadires de rodes que seguim sense pèrdua fins al refugi E.Mallafré (1 h 30 min, 260 m de desnivell). Ens confirmen que no podem pernoctar al refugi i decidim realitzar l'ascensió el mateix dia, per la via normal Sud per la Canal Central. El dia esta núvol i el terra completament moll de les pluges de la nit anterior. Agafem el corriol que des de el refugi surt cap al Sud creuant el rierol de Monestero, i que en uns 30 minuts ens deixa al davant de la congesta de neu perenne que hi ha a la base de la Canal Central. Aquí ens posem el casc i l'arnés i  comencem la via deixant a la dreta la neu, més o menys al davant d'una placa que veiem a uns metres cap a dalt.

Via: (Via 221 del croquis). Traiem la corda i fem un primer llarg de III per la placa on posem un friend per assegurar. Grimpem seguint la canal sense entrar a la mateixa, anant pel seu llavi esquerra, amb molta cura, ja que la roca es desprèn fàcilment. Tot aquest tram és de roca i feixes d'herba relliscosa per l'humitat, fins arribar llegar al seu terç superior, on ens fiquem de ple a l'interior de la canal. Aquest tram és de roca més segura i entretingut amb els blocs de pedra encastats que hem de superar. Després de tres esgotadores hores d'ascensió, amb tota la mega-motxilla prevista per dos dies i tot el material d'escalada a l'esquena  arribem a l'enforcadura. Deixem descansar una mica a les cames i mirant el rellotge i al cel cada minut més gris decidim pujar el cim Sud. Deixem les pesades motxilles a l'enforcadura i en 15 minuts ens pugem fins al cim per unes lloses inclinades i algun pas aeri de tercer grau. Fem les fotos de rigor  [1] i ràpidament iniciem el descens (hem trigat 4 h 00 min).

Descens: El descens ho fem pel mateix recorregut, ja que havíem de recollir les  motxilles a l'enforcadura, a més a més desconeixem la dificultat del recorregut que baixa pel Coll dels Encantats i la Vall de Monastero. El descens, es fa psicològicament mes dur al caminar mirant cap al buit, i pels meteorits que ens van caient a sobre. Passat el primer tram, a les feixes d'herba ja sense perill, ens ho agafem amb més calma i anem fent parades per menjar quelcom i assaborir el magnífic paisatge. Arribem al tram final que resolem amb dos ràpels. En total el descens fins al refugi ens ha "costat" 3 hores. I encara hem de fer una altra horeta de marxa ràpida fins al cotxe...i cap a casa, fi de la marató.

Informació:
· Colección de Guías del C.E.C. "Pallars-Aran". Agustí Jolis, Mª Antonia Simio. Ed. Montblanc C.E.C. 1971.
· Escaladas Sencillas a grandes cumbres del Pirineo. David Atela. SUA Edizioak 2007. pp 206-210.
· Encantats.
· Atletisme i Muntanyisme.
· Rutes de Pere Robert.